La comunicació d’Església en clau de servei, no de poder. Sessió amb mons. Planas al Postgrau en Comunicació i Religió.

L’exdirector de la Filmoteca vaticana Monsenyor Enric Planas ha participat com a professor al postgrau en Comunicació Institucional i Religió a l’Era Digital el passat divendres 15 de febrer. El català, que ha estat 33 anys al servei de la Cúria, va explicar la seva visió sobre les diverses formes de comunicació a l’Església.

Per a Mons. Planas la informació no s’hauria d’utilitzar mai en clau de poder sinó com possibilitat de servei, com a instrument de construcció d’humanitat. El poder s’hauria d’entendre senzillament com una capacitat operativa pel bé de la persona i de la societat. Lamentablement, diu el sacerdot, observem tant en els contexts eclesials com en la societat la gran capacitat de corrupció que té el poder. “Algú deia que el poder corromp i que el poder absolut corromp absolutament”. En aquest mateix sentit, Joan Pau II citant sant Joan Bosco deia que si es té poder es per poder fer el bé. Durant la seva lliçó va parlar de diferents òrgans i persones vinculades a la informació de la Santa Seu, dels quals ens va destacar la figura del director de la Sala Stampa (Oficina de Premsa de la Santa Seu), el jesuïta Federico Lombardi, el qual el va definir com un “colós de la comunicació” un home extraordinari, senzill i molt ben preparat que sap dialogar i discutir.

Per a ell Lombardi “és un exemple de portaveu que té personalitat i que no és tot façana”. Pel que fa a la figura de Benet XVI, el va definir com un “home valent, insòlit i humil, que ha reflexionat molt i que ha trencat tabús”. Segons Planas, Benet XVI “ha sabut superar un tabú que durava segles amb plena llibertat”. Al seu judici, a Juan Pau II li corresponen altres mèrits com ara la reforma i reflexions per viure el pontificat; ja ningú se’n recorda de l’ús del Nos maiestàtic, ni de la cadira gestatòria, ni de la tiara.

Per últim, Mons. Planas va dir que l’Església hauria de fer una aposta seria pels mitjans de comunicació i “aprendre a pagar” els bons professionals i, sobretot, evitar les visions apocalíptiques pel que fa als media. És important, en aquest sentit, que els bisbes hi creguin i que dialoguin amb els responsables de comunicació social.